Deixin pas, que arriba el sabor més genuí de Nova Orleans. Poca gent pot presumir d’una trajectòria com la de Wendell Brunious, i d’haver format part de pàgines de la història del jazz com la Presevation Hall Jazz Band. No és gens estrany: Brunious és nebot de Willie Santiago, un dels primers guitarristes que va passar per un estudi de gravació i de qui diuen que va tocar amb Buddy Bolden, el pare, segons alguns, del jazz. Amb aquesta targeta de presentació, era qüestió de temps que Brunious acabés tocant amb noms com Branford i Ellis Marsalis, Terence Blanchard, Harry Connick Jr. o, encara que sembli sorprenent, The Dirty Dozen Brass Band. Ja ho va dir la veu més autoritzada dins d’aquest estil, Wynton Marsalis: “Wendell sap com combinar l’estil de Nova Orleans amb el bebop”. Fidel als arrels del jazz més primitiu, Brunious exhibeix un discurs sòlid, càlid i seductor.

WENDELL BRUNIOUS BIO

Wendell Brunious és un producte digne de l’escena musical de Nova Orleans. Va néixer en una de les families musicals més destacades del Big Easy. El seu pare, John Brunious, tocava la trompeta i el piano, i va assistir al Conservatori Julliard, a més d’escriure i fer arranjaments per a Billy Eckstein, Cab Calloway i Jay McShann. La seva mare, Nazimova Santiago Brunious, era de la família Santiago, una de les principals dinasties del jazz. El seu oncle, Willie Santiago, va ser un dels primers guitarristes gravats, i en aquells temps, va treballar amb Buddy Bolden, l’home acreditat com a impulsor del jazz.

Wendell va créixer tocant la trompeta i cantant, i va fer la seva primera gravació només amb nou anys. Va començar a estudiar formalment trompeta quan tenia onze anys, i les seves habilitats es van començar a desenvolupar, però la part més important de la seva expansió, és produir escoltant gravacions. Prenia esment dels famosos Louis Armstrong, Clifford Brown, Chet Baker, Nat “King” Cole, Clark Terry, Lee Morgan, Nat Adderly, Dizzy Gillespie i Freddie Hubbard. “Aquesta va ser la meva veritable escola”, comenta. Quan tenia catorze anys, començà a tocar amb The Olympia Brass Band, així com formant part de diverses bandes. Una vegada, durant el New Orleans Jazz Fest, va rebre una trucada del gran Wallace Davenport, que li preguntava si estava disponible per incorporar-se a la Lionel Hampton Big Band. No cal dir que Wendell aprofità l’oportunitat i es va unir a la banda a Nova York.

De tornada a Nova Orleans s’incorporà a la Tuxedo Jazz Band, un lloc de trompetista que havia estat ocupat pel més gran, Louis Armstrong. Anys més tard, Wendell va ser convidat a unir-se i encapçalar finalment la Preservation Hall Jazz Band, una etapa que va durar més de vint-i-tres anys. Des d’aquell moment, Wendell ha recorregut tot el món amb la seva pròpia banda, la New Orleans All Stars. Ha actuat en diverses ocasions al Carnagie Hall, al Barbican Centre a Londres, al Heinz Hall a Pittsburg i al Boston Symphony Hall.També ha fet aparicions des de Chris Barber a Harry Connick, Jr. Se’l pot sentir a la banda sonora de la pel·lícula “Blaze”, amb Paul Newman, i també als anuncis de Zatarains. Se’l pot veure en el paper principal de la bonica pel·lícula romàntica titulada “Once”.

“Créixer a Nova Orleans m’ha permès estar a prop de la música i d'algun dels músics més grans del món", comenta Wendell. ”Desenvolupar-me coneixent i treballant amb músics com Wynton, Branford i Ellis Marsalis, Terrance Blanchard, Harry Connick, Jr., Herlin Riley, The Dirty Dozen Brass Band, i Nicolas Payton ha estat meravellós", segueix. "És genial saber que has estat associat amb els millors. Et dóna un impuls en el coneixement i la confiança”.
Wendell ha gravat i realitzat gires amb una impressionant varietat dels grans del jazz. Aquesta llista es llegeix com un “qui és qui” de jazz: Wynton Marsalis, Lionel Hampton, Clark Terry, Al Grey, Bob Haggard, Dick Hyman, Joe Williams, Joe Sample, Harry Connick, Jr., The Olympia Brass Band, The Dirty Dozen Brass Band, Jesse Davis, Junior Mance, Alvin Queen i molts més.

Quan se li van demanar unes paraules sobre Wendell, Dave Bartholomew responguè que “Ningú sap més sobre la música de Nova Orleans que en Wendell Brunious”. Wynton Marsalis manifestà que “Wendell pot tocar l’estil de Nova Orleans i el Bebop al mateix temps”. I en Wendell afegeix humilment “Sóc una persona afortunada per haver nascut en la família que he nascut, a la ciutat de Nova Orleans, i haver crescut amb la gent que he crescut”.

Un concert per fer reviure la intensitat d’un llenguatge que ha influït en l’estil de tants i tants instrumentistes. Una cita inexcusable per als amants del jazz en majúscules.