Un esplèndid concert del joveníssim MARCO MEZQUIDA, una joia pianística en el més pur estil jazzístic. El menorquí, pianista erudit, d’última fornada, ens ofereix la possibilitat d’escoltar les seves sensacions i vivències amb senzillesa i gran control de la forma, suggerent i romàntic, aconseguint belles dòsis de lirisme i imaginació. Resulta interessant veure com en les balades medium tempo maneja amb mestria els silencis deixant fluir la música amb sinceritat i distinció.

La rítmica funciona amb la mescla de subtilesa i contundència que és un dels atractius del piano jazz. ADRIÀ PLANA harmonitzant i improvisant a la guitarra amb un tarannà punyent i incisiu. NUNO CAMPOS, profund i dens, amb aquella aparent ingenuïtat que el caracteritza i JOAN TEROL, amb el típic somriure de complicitat cap als seus condeixebles i les seves vibrants entremeliaduríes, sense despentinar-se, lliure com un ocell.

Un esperò més en les sevas estimulants trajectories.