La cinquena edició del Festival Internacional de Jazz converteix la ciutat de Reus en un aparador que ens permetrà gaudir les moltes i diverses facetes del progrés jazzístic.

Ja he perdut el compte dels esdeveniments dedicats al jazz que existeixen a l'Estat. I no m'estranya, perquè és la tendència actual. La grandesa del jazz fa que la gent pensi, li procura noves sensacions, velles i fresques emocions, o almenys, hauria de fer-ho, encara que, en un món regit pels mitjans de comunicació amb els seus penosos reality shows , es poden arribar a atrofiar persones psíquicament íntegres. Per sort, no tothom respon a aquesta foto-robot i existeixen tipus més relaxats que se senten atrets per l'oferta cultural. I aquí és on nosaltres hem de ser coherents i entrar amb una programació on el jazz serà l'ingredient màgic.

El nostre Festival està agafant un caire molt prometedor, el vent bufa clarament al nostre favor i, amb una mica de sort, en aquest any 2007, podrem equilibrar el nostre balanç de forma que se'ns permeti arranjar el desencert econòmic que arrosseguem des de la tercera edició. S'hauran acabat les penúries. I les alegries les farem servir emocionalment com objectes d'autogratificació. Sens dubte un dels moments estel·lars de la mostra d'aquest any serà la nit de la cloenda que reunirà al Teatre Fortuny alguns dels millors instrumentistes nord-americans, ambaixadors del jazz per excel·lència, com ara Jesse Davis, Terell Stafford i molts d'altres. Una autèntica ALL STARS band. Un repàs historicista i apassionant dels estàndards que van marcar època esdevenint referents mundials i intergeneracionals.

Un tribut clar i evident a la memòria de DUKE ELLINGTON.

Què més? Ah, si! Aviat arribarà la primavera i serà molt divertit tornar-nos a trobar.