Naturalment que el jazz és un bon argument que m'ha captivat des de la joventut, i n'estic bastant documentat. Disposo d'una col·lecció d'obres important que he llegit i consultat amb freqüència. Entre els meus llibres de jazz, per exemple, hi ha dotzenes d'estudis sobre famosos intèrprets i compositors de jazz, dotzenes de biografies, reculls d'entrevistes, crítiques, anàlisis, diccionaris, assajos, fotografies.

Precisament aquesta fal·lera em va portar a organitzar un festival de jazz a Reus. Era un pensionista avorrit que necessitava emocions fortes, però que no ho fossin massa perquè la tercera edició, degut a un desenllaç, econòmicament parlant, menys satisfactori del que havíem previst, va deixar el meu estat anímic molt empenyorat.

Jo volia utilitzar aquest espai per informar-vos de quelcom més adient als plantejaments dedicats a la mostra d'aquest any. Una tasca complexa després de l'ensopegada del 2005, per la qual cosa s'havien de trobar solucions idònies per a no hipotecar el futur del festival. I les vàrem resoldre. La nostra hipòtesi de treball? Senzillament una edició austera, prou suggestiva com per atraure el vostre interès, amb un cartell de qualitat on predominarà la presència de músics catalans de primera línia, consolidat amb dos concerts principals de gran renom internacional. El que em preocupava era no caure en un entrebanc desprestigiós.

Tinc la sensació, ai!, que s'esperava de mi una presentació en la meva línia optimista. Mesos enrere m'hauria resultat difícil aconseguir-ho. En canvi, avui per avui he recuperat l'entusiasme i observo el futur immediat amb la tranquil·litat i la confiança que els desenllaços artístic i crematístic es fusionaran per oferir-vos una quarta edició digne, engrescadora i interessant. No sóc més que un aficionat amb aspiracions que la ciutat gaudeixi de la música més excitant i majestuosa de totes les músiques, el jazz. El jazz és la meva passió. Es nota, oi?